Abajo las murallas, amb Jesús Mestre
t el segle XIX i principis del XX una sèrie d’accions promogudes pel moviment higienista van transformar Barcelona de ciutat insalubre en una ciutat molt més sana. Si ens situem a principis del segle XVIII, la ciutat emmurallada tenia una alta densitat de població. Per això, eren valorats els espais verds que es podien tenir prop la muralla: horts i zones agrícoles, el camí de ronda…
A partir de 1830, la revolució industrial va comportar una explosió urbana, industrial i econòmica, a moltes fàbriques tèxtils bàsicament, es van instal·lar dintre muralla. L’augment demogràfic associat, empitjorava la situació. En aquestes condicions, el metge i higienista Pere Monlau va promoure l'enderrocament de les muralles medievals de Barcelona, un moviment conegut com «Abajo las murallas». Segons Monlau, era crucial per millorar la ventilació de la ciutat, reduir el risc de malalties.
La destrucció de les muralles va donar pas al Pla Cerdà, que va dissenyar l'Eixample de Barcelona amb amplis carrers i quadrícules que milloraven la ventilació i la qualitat de vida. Tampoc no van oblidar el subsol i es va construir també el clavegueram, segons el projecte de Pere Garcia Fària. Per millorar les condicions de vida dels barcelonins, Salvador Andreu va emprendre una campanya per crear espais d'oci a Collserola, a la muntanya.
Per explicar-nos com es va recórrer el camí amb aquesta visió comuna de progrés i benestar de la població, que va donar lloc a una Barcelona més funcional i habitable està amb nosaltres Jesús Mestre Campi, doctor en història i editor.
Més informació: fenomensnaturals.net
12/07/2024
