XRCB | Ajuntament de Barcelona

L’any 1929 el Palau Nacional va ser inaugurat pel rei Alfonso XIII, construït per a l’Exposició Internacional de 1929. L’any 1934 va obrir les portes com a Museu d’Art de Catalunya, aplegant la col·lecció medieval. Posteriorment, el 1995, ja com a Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’inauguren les noves sales d’art romànic i de manera successiva es va ampliant la presentació pública dels fons, procés que culmina el 2004 amb la nova presentació d’art modern.

Tenint en compte la història, naturalesa i tipus de col·lecció del Museu Nacional, i aprofitant la seva aposta pels treballs d’acció comunitària que està construint amb el seu programa L’Obrador, us proposem un espai de reflexió i treball on ens preguntarem: Quin pes ha tingut la idea de nació i memòria històrica en la configuració del relat del museu i de la seva col·lecció d’art modern? Quina relació hi ha entre l’imaginari de la burgesia i l’art bohemi amb la representació orientalista de les poblacions nord-africanes en la pintura modernista catalana? Quines possibilitats de resignificació d’algunes narratives del museu podem imaginar per a generar noves formes de relació amb les comunitats i el teixit educatiu que l’envolta?

Tenint en compte les reflexions i preguntes claus de la primera, segona, tercera i quarta sessió del cicle Museus (Im)possibles, l’Espai Avinyó us proposa visitar i analitzar, des d’un altre lloc, el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

*****

El cicle Museus (Im)possibles pretén generar diferents espais pedagògics i de reflexió en clau intercultural entre artistes, professionals i personal tècnic vinculat amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat. L’objectiu és repensar i ampliar la mirada en relació amb els imaginaris occidentals sobre la diversitat cultural presents en les propostes expositives que ofereixen sales, centres culturals, equipaments de proximitat i museus de la ciutat.

Amb:

– Salma Amazian investiga i escriu des d’una perspectiva decolonial sobre la imbricació de raça, classe i gènere en la construcció del racisme antimoro i sobre els diferents mecanismes actuals de la relació colonial entre allò espanyol-català-blanc i les diàspores magrebines. És llicenciada en Història i Antropologia social (UAB), i està cursant un doctorat d’Estudis migratoris (UGR). Co-autora de La radicalización del racismo (Cambalache, 2019) informes sobre islamofòbia i racisme institucional, directora i guionista de Es por tu seguridad. Engranajes de la islamofobia institucional (2021).

– Abdel Aziz El Mountassir neix a Ait Attab, Marroc, el 1959. Fill d’un opositor actiu al règim de Hassan II, exiliat a Algèria des del 1963 i condemnat a mort en rebel·lia, el 1968 la família fuig del Marroc per reunir-se amb el pare. A Algèria, Abdel cursa el batxillerat i comença estudis de Dret, que abandona per retornar al Marroc el 1982. Entre el 1982 i el 1987 cursa estudis de Filosofia a la Universitat Mohamed V de Rabat i d’Antropologia a l’École d’Hautes Études en Sciences Sociales de París. El 1988 canvia un cop més d’escenari i es trasllada a Barcelona, on continua instal·lat actualment. Obligat per les circumstàncies a fer tota mena de feines, el rodatge de la pel·lícula En construcción de José Luis Guerín al Raval, on en aquells moments Abdel està treballant com a paleta, li ofereix l’oportunitat d’obrir-se pas en el món del cinema i de desenvolupar una més de les seves vocacions, la d’actor. Des de ‘En construcción’, Abdel ha intervingut en nombroses produccions cinematogràfiques i teatrals, però, de fet, la seva dedicació principal és la lluita per tota mena de causes justes, així com la lectura i l’escriptura.

Col·labora:

Museu Nacional d’Art de Catalunya